El servei militar al Sàhara

Veure l'àlbum de fotos de Paca a Picasa

Veure l'àlbum de fotos de Pere Costa a Facebook

---

Els CASH, concretament els que vam fer el viatge de retorn al Sàhara i algú més, ens hem anat a passar el cap de setmana, dels dies 6 a 8 de novembre, a una casa rural, Mas d'en Bosch.

De nou ens ho hem passat de primera i es que l’esperit saharià es manté. Som una colla de saharians amics i molt ben avinguts, amb unes dones estupendes que s’han integrat a la perfecció.

El pilar de tot és la gran organització, una casa estupenda, un entorn privilegiat i la intendència que ha sigut de lo millor, ja que no ha faltat de res: Menjar a dojo, els embotits i la carn de poble, el pa i les coques d’un forn amb llenya, els productes de la terra de pagès, cava, vi, mojitos, caipirinyes, etc…

Pels matins diana amb el so agradable d’una harmònica i xocolatada, dinar de barbacoa, projeccions de documentals, concerts, pelis i festa grossa per les nits, guitarra, harmònica i “carrascal, carrascal, que bonita serenata...”

a la caserna

de Patrulla

De dia hem fet patrulles pels voltants, hem tingut concurs de tir, hem fet instrucció i constantment hem participat de classes de teòrica. Això si, les latrines una meravella, la cuina millor que la de Ferran Adrià, les dutxes amb aigua calenta, quasi tots ben acompanyats al llit i un entorn relaxant que ens ha guarit, per una estona, les nostres neures.

Instrucció

Teòrica

Per acabar-ho d’adobar hem tingut la visita de la “ZOILA” i més d’un saharià i d’amagat de la seva dona ha fet acostaments un xic indecents…

El Mas Corts - lloc de la trobada

---

Abans de dinar

---

Anem a veure records, llibres...

---

Anem a veure les fotos del concurs

---

Amb molta gana, preparats per dinar

---

Molt cava del bó. Gràcies Rodamons...

---

L'emotiu Brindis del company i amic Enric Bayé

Mai –segons sempre es diu- segones parts han sigut bones i, ves per on, em toca avui, per segona vegada, encarregar-me de fer el brindis d’un segon dinar, per segon cop aquí, al Mas Corts, per celebrar -perquè aquest és per celebrar-lo- el segon viatge al Sàhara d’un grup de CASHs delerosos de tornar a trepitjar una terra on hi van deixar quinze mesos de la seva joventud...

I parlant de segones parts, m’agradaria fer un incís i preguntar-vos: Qui de vosaltres, CASHs, no ha tingut alguna vegada el malson que us han fet tornar, per segona vegada, a aquell BIR a començar, per segona vegada, la instrucció i potser, fins i tot, anar destinats, per segona vegada, a la mateixa Companyia?...

Doncs bé: És prou evident que, malgrat haver-hi tantes “segones vegades” i que hi havia, per tant, moltes probabilitats que alguna d’elles no resultés prou bona, aquest segon dinar ha resultat, gràcies com sempre a l’entusiasme organitzatiu d’en Carles, de l’Hilari i de l’Ernest, un àpat magnífic en magnífica companyia; no cal dir que la segona vegada en què els que vau fer aquest viatge al Sàhara ha estat, i amb diferència, una experiència, si bé molt més curta, també molt més engrescadora (i no cal dir, tampoc, que molt més còmoda si la comparem amb el viatge que tots vam fer encabits dins d’aquell tren per enfilar-nos després dalt d’aquella carraca que en deien avió).

I si la segona vegada que vau trepitjar aquella terra, que la vau recórrer de dalt a baix, que vau parlar amb la seva gent, ha superat, amb escreix, aquella primera, no ha estat pas per casualitat ni per designis divins, sinó que ho ha estat perquè, aquest cop, vau ser-hi completament desarmats o, millor dit, provistos d’armes molt més efectives: Amb el cor obert i, sobretot, amb la il•lusió, en comptes de la obligació.

Brindem, doncs, per tantes “segones vegades” que han superat la primera, amb la seguretat que això ens dóna perquè en vinguin moltes més al darrere, i permeteu-me que en aquest brindis hi figuri el record envers els nostres companys que, malauradament, ja no són entre nosaltres i, per tant, no han tingut l’oportunitat de poder gaudir cap dels nostres retrobaments.

Enric Bayé

---

Concurs de fotos del viatge. Les fotos...

---

Lliurament de premis als guanyadors. Hilari i Ramiro. (encara que mogut, el lliurament el fa l'Ernest)

---

A la trobada s'han mostrat el que podem anomenar relíquies de la nostra mili, però que hem portat de tornada del viatge. A la foto es pot veure un muntatge fet per Carles, en la que hi ha exposat una petita mostra de fusta d’un barracot del BIR. I també un quadro fet per Hilari en el que hi ha una mostra de fusta d’un barracot de la 1ª companyia del BIR, un parell de pedres d'una de cúpules d'Edchera i sorra de la ria de Villa Cisneros.

---

A la trobada s'han posat a disposició dels assistents, quatre dvd,s per als interessats en adquirir-los. En un primer estoig els dvd,s "El Retorn al Sàhara" i "Les fotos del Concurs" i en un segon estoig els dvd,s "El Retorn Somniat" versió pel•lícula i "El Retorn Somniat" versió llibre. Si algú dels que va assistir o algú de vosaltres que no veu assistir a la trobada i esteu interessats en disposar d'aquest material en el seu format original, us podeu posar en contacte amb Carles Porta, amb Ernest Vilches o amb mi, que us explicarem la forma d’aconseguir-ho.

El llibre realitzat per Hilari està en format DVD i es pot portar a Fotoprix per que facin la seva impresió, el resultat es pot veure en la imatge que hi ha a continuació.

---

A la paradeta també hem pogut veure el llibre realitzat per Ernest amb un recull de les seves fotos personals.

---

Després del magnífic dinar i abans de la presentació del reportatge del viatge al Sàhara, s'ha fet el concurs de fotografia, al que s'han presentat un total de 36 fotos del viatge, realitzades per 7 dels nostres expedicionaris. Amb la votació de tots els presents que han pogut votar-ne dues, el destí ha decidit que els guanyadors hagin estat Hilari i Ramiro per aquest ordre.

Trofeu, i fotos del primer i segon premi

Totes les fotos del concurs fotogràfic, acompanyades de bona musica

Agraïments

Companys:

Sense menysprear ningú, perquè tothom ha col·laborat d'alguna manera, si més no amb la il·lusió, per poder retrobar-nos, vull fer:

En primer lloc, un reconeixement a la gran tasca del company i amic Hilari Joan per haver creat aquest "meravellós blog", que tots ja considerem nostre, i que no ha parat ni un sol dia per perfeccionar-lo; pels "enllaços" diaris que hem hagut de fer a l'hora de preparar aquesta trobada, i pel "viatge" que vàrem muntar per obrir camí cap a la gran il·lusió de molts de nosaltres, que no és altra que la de retornar al nostre Sàhara, encara que alguns prefereixin anar a Florència (i no assenyalo ningú!).

En segon lloc, fer també un reconeixement a l'Enric Bayé, un altre company i amic que, del qual, si tan sols anomenés l'emotivitat del "brindis" que ens va oferir en acabat de dinar ja ho diria tot. Però no: vull agrair-li, també, el pacient suport que ens ha aportat en el camp literari, així com la seguretat que dóna tenir al costat un personatge tan cultivat i, a la vegada, tan modest, fins al punt que sempre demana el parer del que escriu o corregeix, quan ningú més que ell sap literàriament el que és correcte... En fi, "Mossèn" ets tot un cas!

I ja, i per acabar, dir-vos a tots que, en realitat, la meva tasca ha estat molt senzilla: El passat mes de febrer vaig agafar un misto, es va començar a encendre el foc, i ara vosaltres sou les flames.

Una forta abraçada per a tots.

Carles Porta

Totes aquestes flames que dius que ara ja som, amic Carles, volem, ni que sigui per un moment i en forma de quatre línies escrites, ajuntar-les per fer que la llum que entre tots reflectim s'encari a la teva persona per mostrar-te el nostre més profund agraïment per l'esforç i l'empenta amb què has lograt encendre'ns, aconseguint així encomanar-nos la teva il·lusió.

De tot cor,

Els CASH

---

Brindis

Es diu que el brindis va néixer perquè amb el so del dringar de les copes, el sentit de l'oïda pogués participar amb els altres quatre sentits a l'hora de beure un bon vi com sempre ha de fer-se: en bona companyia…
Malauradament, hi ha qui beu, normalment sol, per oblidar penes, però tots sabem que aquestes retornen, i a vegades amb més duresa, quan han passat els efectes provocats per aquell vi traïdor.
No ens hem reunit aquí per intentar oblidar les moltes penes que aquella colla de gairebé post-adolescents vam haver de patir, els uns en pròpia pell i els que tant ens estimàvem des de casa, durant quinze llargs mesos en una terra de la que molts de nosaltres ni n'havíem sentit a parlar, ni som tampoc dels que ens agrada explicar batalletes embolcallades d'esperits guerrers i patriòtics.
Som gent, només, que va viure una dura experiència, però que en va saber treure, a la vegada, un gran profit: Saber que, tot i ser lluny de casa, des de casa tindríem sempre tot el seu suport, i que, des de que ens van carregar a l'Estació de França dalt d'aquell tren "borreguero" i vam conèixer allà els nostres primers companys, aquells quinze mesos que ens esperaven no els passaríem sols, perquè l'amistat en tot moment d'uns amb els altres va ser la força que ens va empènyer a tirar endavant i a no enfonsar-nos.
Alcem, doncs, les nostres copes i brindem per haver sabut viure una època de la nostra vida que va suposar-nos un revés, però que vam saber afrontar i superar amb tota dignitat, i brindem, també, perquè aquest retrobament, gairebé trenta-cinc anys després, és la prova de la satisfacció interna que tots i totes sentim de poder rememorar-ho amb la mateixa dignitat.

Enric Bayé

---

El vídeo i una col·lecció de fotos de la trobada del 29 de novembre del 2008 al restaurant Mas Corts.

El retrobament de tres companys, Espluga, Bono i Arumí.

---

Vídeo amb la col·lecció de fotos dels companys retrobats, complementat amb un inici impactant.

---

Dos "pistolos" Saharians, en Carles i Hilari, fan un viatge imaginari en globus al Sàhara, concretament a Villa Cisneros.

Un fort agraïment a tots els companys saharians que van venir a la trobada del dia 12 de Juliol del 2008:

D’esquerra a dreta, de peu: Gabriel Manzano, Emili Fontanillas, Joan Barnadas, Robert Ventura, Carles Porta, Enric Bayé, Jaume Romaguera, Joaquim Ruiz, Hilari Joan, Andreu García, José Bello, Albert Bou.

D’esquerra a dreta, sentats: Pere Costa, Pere Espluga, Pep Farrás, Valentín Pinto, Ramiro Vazquez, Pere Nolla.

Video i fotos de la trobada a la estació de França de Barcelona, el dia 24 de Maig del 2008, d'antics companys i amics que vam fer plegats la mili al Sàhara, des de finals del 1973 fins a principi del 1975.

En el vídeo els companys i amics retrobats, Joan Barnadas i Figueras, Pere Espluga i Carreras, Pere Costa i Domenech, Carles Porta i Fernandez, Hilari Joan i d’Argila, Ramiro Vázquez i Prieto, Pere Nolla i Querol, Joaquim Ruiz i Sanchez, Ramón Llanas i Solé, Emili Fontanillas i Moreno, Andreu Garcia i Casas, Josep Farrás i Luna, ens expliquen, en aquest ordre, els seus records del viatge d’anada al Sàhara.