El servei militar al Sàhara

Pere Costa Domenech

Suposo que mes d'un recordarà o haurà fet aquest ritual que no sé del cert perque es feia, pèro que jo vaig fer i suposo que entre altres cosas per pasar el temps.

El texte de cada una de les cintes:

 OCTUBRE: Rumbo a lo desconocido

 NOVIEMBRE: Al llegar al BIR comencé a sufrir

 DICIEMBRE: Por un beso que te di, 15 meses te serví

 ENERO: Mi nueva casa, Ingenieros

 FEBRERO: En este desierto traidor cada vez se pasa peor

 MARZO: Lejos de ti los 22 años cumplí

 ABRIL: Esta cinta amarilla por llegar a guripilla

 MAYO: Y la que lees ahora por ligarme una Mora

 JUNIO: Para acabar mi alegria voy voluntario a Echedeiria

 JULIO: El tiempo ha pasado y a padre he llegado

 AGOSTO: Un permiso al año no hace daño

 SEPTIEMBRE: Este es un mes movidito; Guerritas y maniobras contra los Moritos

 OCTUBRE Y NOVIEMBRE: Con chuscos y paciencia se consigue la licencia

 DICIEMBRE: Sin turrón y con Siroco, para volverse loco

 ENERO: Con la blanca en el bolsillo me siento como un chiquillo...

Pere Costa Domenech

Regimiento Mixto de Ingenieros Nº9 - Compañía de Transmisiones - Smara - Sahara A.O.E. any 1974

Bé amics… jo no tinc gaires anècdotes per a explicar; com a mínim que tinguin un cert interès o al menys això crec. De mica en mica intentaré recordar i explicar-vos quelcom que pugui interessar.

Malauradament aquella època tant arcaica no va despertar un especial interès per a memoritzar les vivències que estava a punt de viure. Si que vaig gaudir de bons moments i d'altres no tan bons, per això un dels motius per el que aquestes trobades han desfermat el meu interès, és perquè han estat un gran detonant de records i pensar en el fet de passejar-me mentalment per les ardents dunes del desert. Si més no, espero poder-hi passejar-me físicament un dia no molt llunyà.

Podria explicar que la meva destinació a l'Àfrica va ser una mena de mala sort consentida. Jo havia pensat fer la mili com a voluntari i gràcies a un ENCHUFE d'un amic de la família, que era un personatge molt important dins de l’ajuntament de Barcelona, vam preparar tot el que feia falta per a incorporar-me a “ Sant Climent “ i després de la jura de bandera anar ni més ni menys que a CAPITANIA. De tothom és sabut l'ambient de tasques al seu voltant, je je je. Però malgrat tot, quan vaig anar a la caserna d'intendència al costat del zoològic per a fer la revisió mèdica, em vaig tirar enrere perquè en van dir que abans que Capitania em podria tocar aquella caserna (intendència) i jo en tenia males referències, anava molt per aquells indrets, perquè a la família teníem negocis de peix i allà al costat mateix, hi havia el mercat central “ TIEMPOS “.

A més potser en el fons tenia ganes d'aventura, de marxar lluny de casa no sé, i amb aquest panorama i el mal presagi que em va llançar una amiga, que en aquells temps no sabia el que es feia, em va tocar anar a l'Àfrica uns mesos després i justament el sorteig es va fer en la famosa caserna d'intendència “CAIXA 411”. Suposo que més d'un ho recordarà. Us he de dir que l'amiga en qüestió, ni núvia ni res eh!... Avui és la meva dona. Ah!, i si al final anem al Sàhara, ella vindrà a fer “el reenganxament” amb mi. A L'ORDRE!... Deixar que els records tornin de mica en mica... altre dia potser. Fins a la propera.

Pere Costa Domenech

Regimiento Mixto de Ingenieros Nº9 - Compañía de Transmisiones - Smara - Sahara A.O.E. any 1974

Sempre que es parla de la mili; us heu adonat: es posa cara de nostàlgia. Els ulls mirant amunt i la ment treballant a tota pastilla per reviure records emboirats. Jo no se si mai cap altre mena de succés ha esdevingut tan especial com tot el que envolta la vida als anys del servei militar.

Els nostres fills ni ho han arribat a conèixer i pot ser que es burlin quan ens senten explicar les batalletes. Potser la mili al Àfrica va tenir una connotació diferent dels que van servir a la península, per la major mobilitat, per anar de permís, per la menor distancia entre els destins i la llar… o potser perquè en el fons estaven més “putejats” que nosaltres. La qüestió es que trobo magnífic aquest moviment que un grup de exhabitans del BIR Nº 1 ha iniciat per tornar als orígens d’aquella nostra incipient joventut i no tan sols retrobar antigues coincidències i amistats si no, ¿perquè no? començar-ne de noves.

Jo formo part d’una excepcionalitat per la meva arribada al BIR (quasi 4 setmanes mes tard). -ja us ho explicaré un altre dia.- que em va fer que hagués de “repetir campament“; poca instrucció, molts reforços i algunes guàrdies “al campo de margaritas” i doble “escaqueix” sempre que es podia. Mentre molts suaven la samarreta i s’omplien les botes de sorra, jo feia dibuixos amb altres col•legues per confeccionar una mena de murals que no se qui els va inventar per celebrar cada cop que s’acabava un reemplaçament. En el meu cas vaig col•laborar amb dos d’ells.- Sabeu allò de : ¿A ver quien sabe pintar? i et donaven una escombra… dons en aquestes ocasions va ser de debò, ens van donar llapis i pinzells.

Bromes apart en ho passàvem molt be, recordo això si la excepcional habilitat d’un dels companys en el primer mural, el de les peces d’escacs, per captar les errates fisonòmiques de la gent per dibuixar unes caricatures fantàstiques. Parlava del desembre del 73 i març del 74. Mes tard las destinacions als destacaments d’Smara, Echederia i Mahbes, en el meu cas, en van fer perdre contacte amb la gent que havia compartit penes i glories. Uns van marxar a Villacisneros, d’altres es van quedar al Bir d’altres a tropes Nòmades, etc. Nomes a estones encara ressona al meu cervell allò que vaig sentir al arribar a Smara: ¡POLACO toca la guitarra! Dons tota la nit en vetlla tocant i bevent del famós Biberó. (Ampolla d’Anís del Mono meitat llet meitat Anís o similars) i d’altres animalades que conformaven lo que en dèiem “ la pastilla “.

I aprofitant la avinentesa, si quelcom que llegeixi aquestes línies i va estar a la 3ª CIA al BIR, i va participar en el mural del 74 (veieu foto) m’agradaria que es dones a conèixer de la mateixa manera que els autors del mural del 73 (veieu foto) ens hem retrobat quasi tots. Agrairíem, la resta de companys i jo que ens hem reunit, si es pogués aportar més informació gràfica dels esmenats murals perquè les fotos que tenim estan força deteriorades i seria molt interessant disposar de millors copies.

¿ Qui sap on deuen estar els murals Originals?

Pere Costa Domenech

Regimiento Mixto de Ingenieros Nº9 - Compañía de Transmisiones - Smara - Sahara A.O.E. any 1974

La següent “historieta” que voldria relatar, te a veure amb alguns d’aquells que potser van estar més prop meu en els darrers mesos a Smara. Si mireu la foto que adjunto, he senyalat tres persones que recordo amb certa facilitat. El esmenat Hilario va ser un molt bon contrincant a les partides de Tenis que fèiem al camp d’esports del destacament. Sempre em guanyava.
Al Fernandez el baix retrobar ara fa cinc o sis anys a Barcelona per pura casualitat. Estava treballant en una empresa de transports que ens venia a recollir producte a la empresa on he treballat des de el 1975 fins al 2004 i es deia BOCSA, ubicada al Carrer Cuzco de Barcelona i dedicada a la duplicació de Cassettes i Videos VHS.
Al Vives es el fill d’un amic del meu Pare que treballava a la empresa MANAU al passeig de Maragall de Barcelona, era del següent reemplas i el vaig conèixer a Smara. Bon noi, encara que crec que el fet de venir a l‘Àfrica no li va anar gaire bé. La resta si que els recordo com a bons companys encara que els noms se m’escapen.
I per acabar un altre personatge que si recordo amb un cert afecte… el gos del tinent (Crec) Es deia o l’hi dèiem FRICA, en honor a Àfrica. Sempre es movia al voltant nostra y tenia la costum de repenjar-se de costat, sobre les nostres cames. Quan vaig tornar a casa el gener del 1975, al cap d’uns mesos el meu tiet Jaume que tenia una casa a Vidreres amb una gossa que va tenir cadells, ens en va donar un (barreja de pastor alemany y no se sap que mes). Com no podia ser d’altre manera l’hi vam posar el nom de FRIC. Va viure 14 anys.