Andrés Morán Prieto
Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Cia Mixta de Transmisiones Villa Cisneros Sahara A.O.E. any 1974
Recordo aquell dia, segur que algun de vosaltres sobretot els que estàveu assignats a telefonia ho recordareu. Com sabeu, Villa Cisneros estava entre el quart terç Alejandro Farnesio i el Polvorí, la línia de telefonia que els unia, era molt freqüent que s'avariés. Aquesta vegada li va tocar a un tram entre Villa Cisneros i el Polvorí. Generalment, sempre anàvem un cotxe, amb el Sergent M. i quatre companys, però aquest dia l'avaria era més important i vam anar dos cotxes; un el duia el company, crec recordar, Francisco Brau Ruano i l'altre el duia jo, en el que anava el Sergent. Sempre es passava bé amb el Sergent, sobretot els xofers, deixàvem als companys currant i nosaltres l’acompanyàvem al bar.
No és trigava molt a reparar les avaries. Aquest dia en canvi es va complicar un mica més la feina. Una vegada acabat el seu treball els companys van arribar al bar. El Sergent tenia una borratxera com un piano, cosa bastant habitual en ell. Ja de retorn a la caserna al Sergent M. Es va capficar que el meu cotxe havia de dur-lo ell. Els que éreu conductors, ja sabeu que el cotxe era com la núvia, no se li podia deixar a ningú i molt menys en aquestes condicions. A pesar d'això, ell va seguir insistint que l'havia de dur, fins al punt que em va fer posar ferms, i donant-me dues hòsties em va prendre les claus de la mà. Encara ara, després de 34 anys em fa mal la cara al recordar-ho.
Si us acordeu, en el camí del Polvorí a Villa Cisneros, just abans d'arribar, hi havia un poblat de gent molt pobra, si haguéssiu vist al Sergent a tota velocitat amb el Land Rover, a dues rodes pel mig de les “Haimas” i els sahrauís corrent espaordits, allò era un espectacle, per sort no va atropellar a ningú. A mi, en aquells moments se'm va venir el món damunt, assegut al seu costat plorant d'impotència i ràbia. Quan faltaven uns tres-cents metres per a arribar a la porta de la caserna, va parar el cotxe i em va dir: Agafa el cotxe, i d'això ni una paraula a ningú, que et dong unes altres dues hòsties.
Jo que em sentia impotent i tan humiliat, plorant al agafar el cotxe, en arribar a la porta de la companyia i sense aparcar-lo em vaig dirigir a veure al Capità, en aquest moment em van agafar tres o quatre veterans intentant fer-me canviar d’idea. Em deien: Deixo passar que no saps les conseqüències que et pot dur això. I malgrat tot, em presento al Capità i li vaig explicar el succeït. AL Sergent el van arrestar dues setmanes. Quan li van aixecar l'arrest, va estar de setmana a la companyia, jo era “Pare”, o sigui, era intocable, la primera nit que el Sergent va estar de guàrdia, estan tots dormits, va agafar un paper, me’l va posar entre els dits d'un peu i després va encendre’l, quan em vaig despertar em vaig aixecar per a menjar-me a qui fora, en els peus del meu llit estava el Sergent M. i mirant-me em va dir: He estat jo, passa quelcom?, en el calabós es passa pitjor, jo li vaig contestar: “a sus ordenes mi sargento”, no passa res. A partir d'aquest dia, sempre que em mirava reia, crec que al final, m’apreciava i tot.
Andrés Moran, ens explica com en unes maniobres al sud del Sàhara, la companyia en la que anava es perd al interior de Mauritania i a més s’espatlla el Land-Rover. Aquesta és la mateixa història que ens explica Hilari Joan i per tant, encara que en versions amb diferències, la conclusió és que Andrés e Hilari eren companys en aquelles perilloses maniobres.
La Tafanera
del.icio.us
