Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

El servei militar al Sàhara

29/09/2008 GMT 1

COMPANY I POESIA RETROBADA

hilari.joan @ 07:23

Joan Corominas i Requena

Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros Sahara A.O.E. des de Gener fins a Desembre de 1974

Carles Porta i Fernandez

BIR Nº 1 - Playa del Aaiun - Sahara A.O.E. Octubre-Desembre 1973
Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros i Aargub Sahara A.O.E. desde Gener fins a Desembre de 1974

Corominas i Carles Porta

A la caserna del Farnesio a “Villa Cisneros” hi havia una biblioteca on no hi anàvem a llegir, sinó a escriure cartes: A la nòvia, a la família i a estudiar en llibres propis, segurament pel poc interès que tenien els llibres que hi havia a la prestatgeria d’aquell lloc... això sí, tenia unes taules i unes cadires que recordaven un col.legi i sobretot hi havia un relatiu silenci, que per escriure s’agraïa . Una de les tardes hi estava amb l’amic Coromines i jo a més de escriure les cartes a la família em donava per fer dibuixets i algun poema. El Coromines em va preguntar que què feia. I en dir-li que escrivia un poema, em va dir que si el podia llegir. Al cap d’una estona es va fer la hora de plegar i ens vàrem anar cap a la companyia i segurament a la cantina a prendre una copa, mentre esperàvem que es fes l’hora de sopar.

Ara després de tant de temps que ens hem tornat a trobar, hem parlat de tot i de les estones que havíem passat a la biblioteca, i vaig fer-li el comentari que la poesia que vaig escriure en una llibreta, mai més no l’he trobada ... Al dia següent i per sorpresa, rebo un correu electrònic, amb un full escanejat amb la poesia escrita amb la seva lletra... Aquell dia a la biblioteca se la va copiar en un llibre de text que ell utilitzava per estudiar. Després de 34 anys i gràcies a en Coromines, he pogut recuperar el poema...

Any 1974, poema escrit a la biblioteca de la caserna del “Tercio Sahariano Alejandro Farnesio” Villa Cisneros (Sàhara A.O.E.)

Desert.

Terra oblidada per la naturalesa,
sense ombra que donar,
la teva pell es crema silenciosament.

Seques estan les teves entranyes
de no conèixer el plor de la vida.

El teu únic amic és l’aire,
que et treu la ferida de la meva petjada.

Si algun dia pots cridar,
demana vida a la vida,
que ningú més que tu se la mereix.

(No és pel que diu, sinó per la sorpresa de recuperar-lo...)





Comentaris

No hi ha Comentaris »

Deixar un Comentari


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>

Contactar amb l'autora o autor | Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis