El servei militar al Sàhara

Se’m fa difícil recordar amb precisió les dades però el que tot seguit explico devia succeir molt probablement entre els mesos d’abril i juny del 74.
Tot va començar a primera hora de la tarda, just després del dinar. En arribar a la companya em vaig trobar que el sergent Naranjo ( els que el van conèixer recordaran que era una bona persona i mantenia amb la tropa una certa cordialitat ) estava muntant una operació amb l’objectiu final de recuperar el seu cotxe que per causes difícils d’explicar s’havia quedat avariat a Aargub. L’operatiu el composaven més o menys dos o tres jeeps i un camió.
A l’anada el viatge va ser normal. En arribar al final de carretera asfaltada en direcció a l’Aaiun vam girar a la dreta, just al fons de la ria, i el camí es va convertir en una mena de pista a trossos un pedregar i a trossos amb restes d’asfalt que semblava que s’hagués caigut més que no posat.
A les poques hores vam arribar al destacament i vàrem veure el cotxe. Es tractava d’un Wolkswagen esportiu, descapotat, de color vermell, en aparent bon estat, però avariat. Tot seguit, ja que es feia tard, es va enganxar el cotxe al camió i de manera que sols les rodes de darrera feien contacte a terra, és a dir el cotxe anava amb el morro aixecat. En aquestes condiciones vàrem començar el viatge de tornada.
Després de recorre alguns quilometres el comboi es va aturar i el sergent va pujar al seu cotxe i va continuar el viatge mirant el cel, era l’única posició possible, i de tant en tant disparant la seva pistola a dreta i esquerra, mes que rés per entretenir-se. En arribar al fons de la ria el cotxe remolcat no podia amb la seva ànima i es va decidir parar el comboi, cosa que vàrem fer just a la vora d’un penya-segat que donava al mar.
Tot seguit. el sergent va manar desenganxar el cotxe i que uns guripes l’empenyessin fins quedar just arran del canto del penya-segat; i va disposar la resta de homes amb els peus penjant de l’abisme a l’espera dels esdeveniments; l’ordre següent va ser lògicament la de acabar d’empènyer el cotxe que es va estimbar fent tota mena de sorolls al temps que anava perdent peces fins arribar al fons que devia estar situat uns trenta o quaranta metres per sota nostre.
Amb la missió acabada amb èxit, a plena satisfacció de tot hom, vàrem arribar a la companya, a Villa Cisneros, on ens esperava el sopar a la cantina, segurament la de Sanitat que era la més freqüentada.