UN RECLUTA AMB MALA SORT
Emili Fontanillas i Moreno
Comandancia Militar de Villa Cisneros, Sahara A.O.E. any 1974
Una altra de les meves anècdotes va ser, acabaré sent escriptor- segueixo.. que estant en el pati d'armes d'alguna caserna del carrer Comerç, no se si abans de la sortida del tren, ja que han passat 34 anys, estàvem tots els reclutes formats -érem per dir alguna cosa 150 o 200, quan ens van començar a llegir les normatives penals de l’exèrcit, si feu això o allò altre l’exèrcit us ficarà un paquet -ja no recordo quin era el "paquet" i entre els silencis dels comandaments que ens anaven explicant les lleis militars, nosaltres els reclutes comencem a comentar que seria el Sàhara i el que allà ens trobaríem, i va ser quan escolto comentaris d'un company de darrere de la fila meva, deia però si m'ha tocat la mili a Sant Climent de Sescebes que comenteu tots del Sàhara, i li vam explicar que tots els que estàvem allà ens havia tocat el "gros" i que cap al Sàhara ens anàvem, aleshores un dels comandaments a l'escoltar els riures d'uns i els comentaris dels altres va dir que és el que passava, comentant-li la situació, el comandament s'acosta al recluta en qüestió, i aquest li va ensenyar el seu DNI amb data de naixement, del dia no me’n recordo, però del mes si, era nascut el juny 1951 i en el llistat que duia l'Oficial o Suboficial era de Juliol 1951, total que de res va servir la queixa i queixes del recluta i dels altres que enteníem el seu problema de no anar al Sàhara i si a la seva destinació en el citat San Climent, total que els comandaments li van dir que cap al Sàhara "que feia falta gent" i que des d'allà arreglés la situació, que ells també ho farien. El company es va anar al Sàhara i des d'allà va tenir diverses trucades telefòniques amb els seus pares perquè intentessin arreglar el trasllat seu, a la península.... sense aconseguir-lo i acabant com tots nosaltres la mili en aquella província espanyola llunyana en geografia i en el temps. També dir-vos que farà uns set o vuit anys ens vam trobar, al carrer Sicília de Barcelona pel barri de Gracia, comentant el que li va succeir ja amb somriures "el temps ho guareix tot o gairebé tot" i després de xerrar una estona, ens vam acomiadar, i això és tot amics.
La Tafanera
del.icio.us
