El servei militar al Sàhara

Hilari Joan i d'Argila

BIR Nº 1 - Playa del Aaiun - 1ª Compañía - Sahara A.O.E. Gener-Març 1974
Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros - Sahara A.O.E. des d'Abril fins al Setembre de 1974
IV Tercio de la Legión - Transmisiones - Edchera - Sahara A.O.E. des de Setembre de 1974 fins a Abril de 1975

No van passar ni tres setmanes, que hi va haver una segona sortida. Aquesta ja anava seriosament ja que era el 4º Terç de la legió que feia unes maniobres intimidadores. Es tractava d’enviar vàries companyies motoritzades al sud del territori, a la frontera amb Mauritània, i pentinar el territori fronterer durant un dia i una nit, a la recerca de grups guerrillers del Front Polisari. L’objectiu era neutralitzar-los i en tot cas fer-los fugir a l’altra banda de la frontera.

A mi em van assignar d’operador de radio a la tercera companyia legionària. Anàvem un “abuelo” conductor, un ajudant d’operador i jo. Però com que era operador i “guripa”, em va tocar el Lan-Rover mes antic i que portava muntada una emissora antediluviana, com a mínim de la guerra de Corea. La diferència mes important amb les “Racal” que portaven muntades la resta de vehicles i molt mes modernes, última generació a l’any 1974, era que resultava molt complicat iniciar l’enllaç i sobre tot buscar freqüències. Al principi estava molt espantat, però una vegada l’hi vaig agafar el punt ja no vaig tenir mes problemes. La meva missió seria la de mantenir connexió de dia i de nit, amb la resta de companyies i amb Villa Cisneros.

El dia de partida era aproximadament el quinze de Juny de 1974. La marxa s’havia de fer amb tranquil•litat, puc imaginar que es tractava de donar temps als guerrillers del Polisari d’abandonar les seves posicions i desaparèixer al interior de Mauritània. Cada companyia seguiria una recorregut diferent, amb l’objectiu de que totes arribessin al tercer dia a la zona que cada una d’elles tenia destinada, que era entre Tichla i La Güera.

La nostra companyia, havia de passar a les proximitats Bir-Nazarán i fer nit, el segon dia s’havia d’acostar a Auserd, passant la nit i per fi el tercer dia, passant per Tichla a on pararíem a dinar, anar fins a on havíem de muntar el campament base, que es trobava en una zona entre Bir-Ganduz i la Güera, població situada a la frontera i tocant l’Atlàntic.

Es va iniciar la marxa, a la poca estona les companyies es van separar i la nostra va iniciar la ruta esmentada. El tinent de la companyia legionària, per cert recordo que era una persona molt simpàtica i que es va portar en tot moment d’una manera molt correcta amb nosaltres, va considerar que les relacions entre ell i nosaltres anirien molt mes fluides si ens assignava un legionari que ens acompanyes i fos ell el que fes d’enllaç en tot moment. El legionari en qüestió era d’aquells que portaven molta mili, potser vint anys, era caporal i va resultar ser un tipus molt especial que es va portar de forma admirable. A part de complir la seva tasca d’enllaç amb el tinent, es va dedicar a fer-nos de guia turístic i a subministrar-nos en tot moment el que ell creia que necessitàvem, encara que no l’hi demanéssim. Hi havia coses que no sé da on les treia, però si ell creia que necessitàvem un “cubata”, un “bocata”, en general quasi el que fes falta, es buscava la vida i ho portava. Als diferents llocs a on vam parar, es buscava literalment la vida i ens va organitzar entre altres coses que recordo, poder prendre el te en una “haima”, menjar “pinchitos morunos” de carn de camell i sobre tot la nit del tercer dia que en el campament base a prop de La Güera, que va organitzar una mena de cantina. Ell i altres dos legionaris van muntar una espècie de barraca, aprofitant la poca vegetació que hi havia pels voltants, i unes quantes mantes, i al interior es despatxaven tota mena de begudes i altres coses mes potents i que no diré noms. La tabola va durar tota la nit, inclosos el tinent i els suboficials.

Voldria certificar que jo abans de la mili, ni bevia, ni fumava, ni prenia cap mena d'estupefaent, que tampoc ho vaig fer durant la mili i que no ho faig ara.

Al quart dia va començar la acció de la que no puc explicar res, ja que jo no vaig participar directament. El cotxe de transmissions es va quedar al campament base, suposo que acompanyats d’alguns legionaris, i la resta de la companya s’anava a pentinar el tros de territori fronterer assignat. La missió havia de durar part del dia i de la nit. Nosaltres ens vam quedar en escolta permanent i tant els meus companys com els legionaris que es van quedar, armats i en guàrdia permanent tota la estona, per si s’havia de defendre el campament. Aproximadament a les quatre de la matinada van començar a arribar els efectius legionaris que havien marxat.

No puc dir exactament el que va passar, però el mes normal es que si havia guerrillers per la zona, haguessin desaparegut abans de l’arribada dels legionaris. Per les transmissions que vaig fer intueixo que es això el que va passar.

La tornada va ser d’una tirada, però que recordi , a part del insuportable calor que feia, van passar dues coses que s’han d’explicar. A les dues hores d’haver iniciat la marxa, ens vam trobar amb uns nòmades que ens vam indicar que estàvem en territori de Mauritània, potser una duna ens havia tapat algun indicador i ens havíem perdut, o sigui mitja volta i a tornar enrere. Al cap d’una estona el nostre Lan_rover es va començar a escalfar, vam parar i el conductor va detectar que teníem un problema de radiador i no podíem continuar. El tinent ens va dir que ells havien de seguir i que el cap d’una estona ens vindria a remolcar un cotxe grua. Al cap d’unes hores efectivament va venir un cotxe grua que ens va remolcar fins a Villa Cisneros, però la estona que vam estar sols va ser de molta incertesa i segur que es així perquè es de les coses que actualment encara tinc gravades al meu cervell.