TROBADA 29 DE NOVEMBRE DEL 2008 - MAS CORTS
Companys:
Sense menysprear ningú, perquè tothom ha col·laborat d'alguna manera, si més no amb la il·lusió, per poder retrobar-nos, vull fer:
En primer lloc, un reconeixement a la gran tasca del company i amic Hilari Joan per haver creat aquest "meravellós blog", que tots ja considerem nostre, i que no ha parat ni un sol dia per perfeccionar-lo; pels "enllaços" diaris que hem hagut de fer a l'hora de preparar aquesta trobada, i pel "viatge" que vàrem muntar per obrir camí cap a la gran il·lusió de molts de nosaltres, que no és altra que la de retornar al nostre Sàhara, encara que alguns prefereixin anar a Florència (i no assenyalo ningú!).
En segon lloc, fer també un reconeixement a l'Enric Bayé, un altre company i amic que, del qual, si tan sols anomenés l'emotivitat del "brindis" que ens va oferir en acabat de dinar ja ho diria tot. Però no: vull agrair-li, també, el pacient suport que ens ha aportat en el camp literari, així com la seguretat que dóna tenir al costat un personatge tan cultivat i, a la vegada, tan modest, fins al punt que sempre demana el parer del que escriu o corregeix, quan ningú més que ell sap literàriament el que és correcte... En fi, "Mossèn" ets tot un cas!
I ja, i per acabar, dir-vos a tots que, en realitat, la meva tasca ha estat molt senzilla: El passat mes de febrer vaig agafar un misto, es va començar a encendre el foc, i ara vosaltres sou les flames.
Una forta abraçada per a tots.
Carles Porta
Totes aquestes flames que dius que ara ja som, amic Carles, volem, ni que sigui per un moment i en forma de quatre línies escrites, ajuntar-les per fer que la llum que entre tots reflectim s'encari a la teva persona per mostrar-te el nostre més profund agraïment per l'esforç i l'empenta amb què has lograt encendre'ns, aconseguint així encomanar-nos la teva il·lusió.
De tot cor,
Els CASH
Es diu que el brindis va néixer perquè amb el so del dringar de les copes, el sentit de l'oïda pogués participar amb els altres quatre sentits a l'hora de beure un bon vi com sempre ha de fer-se: en bona companyia…
Malauradament, hi ha qui beu, normalment sol, per oblidar penes, però tots sabem que aquestes retornen, i a vegades amb més duresa, quan han passat els efectes provocats per aquell vi traïdor.
No ens hem reunit aquí per intentar oblidar les moltes penes que aquella colla de gairebé post-adolescents vam haver de patir, els uns en pròpia pell i els que tant ens estimàvem des de casa, durant quinze llargs mesos en una terra de la que molts de nosaltres ni n'havíem sentit a parlar, ni som tampoc dels que ens agrada explicar batalletes embolcallades d'esperits guerrers i patriòtics.
Som gent, només, que va viure una dura experiència, però que en va saber treure, a la vegada, un gran profit: Saber que, tot i ser lluny de casa, des de casa tindríem sempre tot el seu suport, i que, des de que ens van carregar a l'Estació de França dalt d'aquell tren "borreguero" i vam conèixer allà els nostres primers companys, aquells quinze mesos que ens esperaven no els passaríem sols, perquè l'amistat en tot moment d'uns amb els altres va ser la força que ens va empènyer a tirar endavant i a no enfonsar-nos.
Alcem, doncs, les nostres copes i brindem per haver sabut viure una època de la nostra vida que va suposar-nos un revés, però que vam saber afrontar i superar amb tota dignitat, i brindem, també, perquè aquest retrobament, gairebé trenta-cinc anys després, és la prova de la satisfacció interna que tots i totes sentim de poder rememorar-ho amb la mateixa dignitat.
Enric Bayé
El vídeo i una col·lecció de fotos de la trobada del 29 de novembre del 2008 al restaurant Mas Corts.
El retrobament de tres companys, Espluga, Bono i Arumí.
Vídeo amb la col·lecció de fotos dels companys retrobats, complementat amb un inici impactant.
Dos "pistolos" Saharians, en Carles i Hilari, fan un viatge imaginari en globus al Sàhara, concretament a Villa Cisneros.
La Tafanera
del.icio.us
Tot ha estat molt ràpid per a mí, ja que vaig rebre la carta d'en Carles Porta tot just fa tres setmanes. Ja us vaig explicar com havía anat la historia en l'altre comentari que vaig fer. A la majoría de vosaltres us vaig coneixer dissabte perque vareu servir a Villa Cisneros, tot i que aquest fet ara ja es pura anécdota. La relació mes llarga de tots els que varem estar dinant, la vaig fer al B.I.R, i en alguns cassos com en d'en Jordi Bono, al estar també a El Aaiun, malgrat que fos en un altre quartel, varem seguir tenint contacte. De fet erem amics que ens trobavem " despres de la feina".
Dic tot aixó, perque penso que la solidaritat que varem fer al B.I.R. amb els que la varem fer, va ser molt intensa i es realment inoblidable. Malgrat tots aquets anys,he recordat sempre en Carles Porta, perque sincerament, era tan peculiar com ara, i tampoc paraba quiet un moment. En Joan Corominas, quan filosofaba sobre els grans de sorra del desert. Poca broma, eh?, teníem xerrades molt profundes.
A Intendencia també vaig fer amics pero no va ser tant profunds. Tant sols de tots, perdura un nano de Madrid que es diu Enrique Gutierrez i que afortunadament encara estem en contacte sovint, tot i que ha estat una mica delicat de salud. Es l'unic en qui vaig arrelar. En canvi al B.I.R si em va marcar més en aquest sentit. Vaig sentir molta joia en veure'ls, a tots en general i a cada un en particular.
Vull dir amb tot aixó que encara estic una mica sobtat, i poc a poc vaig assimilant tota aquesta " novetat".
Amb mes tranquilitat aniré enriquin el blog, amb anécdotes que em vaigin arrivant a la memòria, i no vull acabar sense lloar la feina dels muntatges del dissabte, la poesía del brindis i la alegria i la joia de la trobada.
En tota aquesta feina hi ha amagada molta il-lusió. Que no defalleixi. Si us puc ajudar, estic a la vostra disposició.
Joan
Joan Arumí Cebrián | 01-12-2008 - 23:07:22 GMT 1 #
Joan Arumí Cebrián | 05-01-2009 - 11:26:23 GMT 1 #